Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit (1991), Joaquim Ruyra, narrador (1992), Epistolari de Joaquim Ruyra (1995) i Biografia de Joaquim Ruyra (1995, premi d’assaig Quima Jaume) i Ruyra: l’home i la seva imatge (2010). També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra (2003).
Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants (1992). Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de construir la memòria històrica de la literatura de dones. Ha estudiat, entre d’altres, Víctor Català, Maria Antònia Salvà —Maria Antònia Salvà (1869-1958) (2008) i Entre floricultores. Antologia poètica de Maria Antònia Salvà (2021)—, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada —Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada (2013)—, Montserrat Roig, Carme Riera i, sobretot, Maria-Mercè Marçal, de qui ha publicat l’antologia Contraban de llum (2002) i Maria-Mercè Marçal. Una vida (2017). És coautora de l’antologia de poetes catalanes del segle XX Paisatge emergent, i de l’antologia Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003, amb Teresa Pascual). A Tradició i orfenesa (2007), recull una selecció dels seus estudis sobre autores catalanes.
Fou secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001-09) i, des del 2021, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès. L’abril de 2022 assumí la direcció de la Revista de Catalunya.