Estudià al Conservatori Béla Bartók, on ingressà a onze anys, i el 1968 fou admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on tingué com a mestres Pál Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág. Oferí el primer concert en públic a Budapest el 1970, any que també guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i l’any següent inicià una carrera internacional com a pianista als Estats Units i, posteriorment, a Londres i a Europa. Fou convidat per S. Richter a la Grange de Meslay, prop de Tours, on se celebraven les Festes Musicals.
Aclamat pel seu virtuosisme i versàtil personalitat, és considerat amb András Schiff i Dezső Ránki, amb qui també actuà ocasionalment, el millor pianista hongarès de la segona meitat del segle XX. Destaquen les seves interpretacions de Bartók, de qui gravà la integral d’obres per a piano sol i per a piano i orquestra, i també les de Rakhmaninov i Debussy. Així mateix, mostrà una acusada afinitat amb la música més actual, especialment la del seu antic mestre György Kurtág, el qual compongué obres expressament per a ell.
Com a director, el 1983 fundà l’Orquestra del Festival de Budapest, de la qual fou director artístic fins el 1997. El 1998 fou nomenat director musical de la Filharmònica Nacional d’Hongria. Rebé dos cops (1978 i 2005) el premi Kossuth en la categoria de belles arts, la distinció més alta de l’Estat hongarès.