i Pasqual Mas i Usó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pasqual Mas i Usó

literatura lit
Poeta, novel·lista, dramaturg i historiador de la literatura.
Almassora, Plana Alta, 1961

Ha publicat poemaris com Bitàcola (1986, premi Martí Dot 1985), Tríptic de tardor (1985), Biblioteca de guerra (2001) i Nòmada (2004), i les novel·les La confessió (1993), Salt en fals (1998), La cara oculta de la lluna (2001, premi Enric Valor 2000) i Diva (2004, premi Ulisses de narrativa). Interessat en el teatre, ha escrit nombrosos guions i és autor de l’obra Estratègia per a una ciutat d’ombres (2002), sobre la vida de Toulouse-Lautrec, i coautor de Xarxa teatre. Tradició, festa i teatralitat (1997). Des del 1999 dirigeix la revista internacional de teatre de carrer “Fiestacultura”. En el camp dels estudis literaris s’ha especialitzat en l’estudi del barroc valencià, amb una àmplia producció històrica, i com a editor de textos. Destaquen, entre d’altres, El mito de Edipo en la tragedia barroca española (1995), La literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735), Obra completa (1977), Poesia acadèmica valenciana del barroc (1998), La representació del Misteri a Castelló (1999) i Academias valencianas del barroco: Descripción y diccionario de poetas (1999).

Llegir més...