Hèctor Parra i Esteve

(Barcelona, 17 d'abril de 1976)

Compositor.

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, estudià amb Carles Guinovart, David Padrós, Brian Ferneyhough i Jonathan Harvey, i es perfeccionà a Lió i París, on s’ha vinculat de manera molt estreta a l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM). Resident a París (2002), des del 2013 és professor de composició del curs internacional de composició de l’IRCAM-Centre Pompidou. La seva obra es caracteritza per la recerca contínua d’una nova expressivitat sonora i per donar un nou sentit a l’ús dels recursos derivats de l’electrònica. És autor d’obres orquestrals, entre les quals hi ha Chroma I (2004) i Chroma II (2006), per a gran orquestra, Chamber Symphony–Quasikristall  (2005), Fibrillian–Chamber Symphony Nº 2 (2007), Sirrt die Sekunde (2008), Equinox (2010), Caressant l’horizon (2011), InFALL (2011), L’absència (2013) i Un souffle en suspens (2016), i també d’obres de música de cambra, instrument sol, música vocal i electroacústica. L’any 2007 debutà en escena amb la peça de teatre musical Zangesi, estrenada al teatre Albéniz de Madrid. Al novembre del 2009 presentà al Gran Teatre del Liceu la seva primera òpera, Hypermusique Prologue, a partir de textos de la física teòrica Lisa Randall. Posteriorment, també en el gènere de la música escènica, estrenà Te craindre en ton absence (2012), monodrama per a actriu, conjunt orquestral i instruments electrònics; Das geopferte Leben (2013), per a quatre cantants i conjunts barroc i contemporani i Wilde (2014), òpera en tres actes per sis cantants, actor mut i orquestra simfònica. Ha obtingut els premis de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) de composició musical (2002), el Tremplin de l’Ensemble Intercontemporain (2005), el Donald Aird Memorial Prize (2007), l’Impuls (2007), l’Ernst von Siemens de composició (2011) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2017).