i Jordi Parramon i Blasco | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Parramon i Blasco

Literatura
literatura lit
Poeta, assagista i traductor.
Barcelona, 1956

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval (1992), Diccionari de la mitologia grega i romana (1997), Diccionari de poètica (1998) i Ritmes clàssics (1999), entre d’altres. En poesia ha publicat Compromís amb la forma (1981), Ègloga: cants de Geòrgic (1983), Dotze cançons amb tornada (1987), Corona i cadena (1989), Personatge isòsceles (1990), Quadern del seny pretès (1992), Claustres i àgores (1994), Primer recull factici (1981-1997) (1999, premi M.Martí i Pol 1998) i A l’última ribera (2003). Ha traduït I.Madach, Ch.Péguy, G.V.Catul i P.Ovidi Nasó; d’aquest darrer Les metamorfosis (1996, premis Crítica Serra d’Or 1997, Cavall Verd 1997 i de la Institució de les Lletres Catalanes 1997).

Llegir més...