i Miquel Pérez i Sánchez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Pérez i Sánchez

literatura lit
Poeta i arquitecte.
Barcelona, 1950

Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida: aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol. En el primer, Mirall de miratges (1987), es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació. A Helena, amada (1993), s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia. Foc humit (1996) mostra la història d’un amor-passió en un itinerari que travessa diverses ciutats (Barcelona, París i Buenos Aires). En L’aigua del temps (1998), el viatge és el pas de l’home com a supervivent i situat en una cruïlla de llums i ombres (vida/mort) i un homenatge als morts estimats. Harmonia Mundi (2000) és com un colofó a la tetralogia anterior i un fer les paus amb els neguits assenyalats: fixació de la paraula, estabilitat en l’amor, acceptació del pas del temps.

Llegir més...