Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic. Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí. Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen (fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser), en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites (ágrapha dógmata) de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia. Entre les seves obres cal esmentar: Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele (1961), Per una nuova interpretazione di Platone (1991), Saggezza antica (1996), Eros demone mediatore (1997), Per una nuova interpretazione di Platone (1997), Platone. Alla ricerca della sapienza segreta (1997), Corpo, anima e salute (1998), Socrate. Alla scoperta della sapienza umana (1999) i Il pensiero antico (2001). També féu versions a l’italià comentades de Plató, Aristòtil i Plotí, a més de la traducció italiana de Die Vorsokrater de Diels-Kranz (I presocratici, 2006). L’any 2006 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.
Giovanni Reale
© Associazione Amici di Piero Chiara
Filòsof i historiador de la filosofia italià.