Sovint el llibre digital és anomenat llibre electrònic, si bé és una denominació que porta a confusió. Com que el suport que conté la informació ja no és el paper, el llibre digital pot ésser emmagatzemat en diferents suports digitals, com ara un disc dur, disquet, CD-ROM, memòria externa, etc, i distribuït per diversos canals, com ara internet. Els continguts en format digital es poden llegir sobre qualsevol dispositiu que tingui pantalla, memòria i un programa de lectura, per tant es poden llegir sobre ordinadors personals, telèfons mòbils, agendes personals, consoles per a videojocs, i sobre llibres electrònics.
El llibre digital pot incorporar moltes més prestacions que el llibre de paper, com ara elements multimèdia (textos, imatges fixes i en moviment, vídeos i àudios), eines de navegació per internet, de cerca de paraules dins del text o d’una biblioteca de llibres, eines de marcatge de textos (subratllar i anotar), i enllaços a altres pàgines de llibres digitals o a altres recursos que estiguin disponibles a internet, i també permeten ajustar la grandària del cos del text. El llibre digital pot ser una obra originalment impresa sobre paper i que s’ha traslladat al suport digital, amb més o menys interactivitat afegida, o es pot tractar d’una obra especialment concebuda per al suport electrònic. En aquesta concepció àmplia de llibre digital també es poden englobar les revistes i els diaris digitals, i sovint també s’hi inclouen altres tipus de publicacions digitals, com els audiollibres, que són els llibres en format àudio.
El fet que els arxius digitals siguin un mitjà fàcil de copiar i de difondre a través d’internet ha comportat que els autors i bona part de la indústria cultural maldi per implantar la gestió de drets digitals (en anglès DRM, Digital Rights Management) per tal de protegir els drets de reproducció de les obres que tenen propietat intel·lectual. Els programes de gestió de drets digitals limiten la possibilitat de copiar, imprimir i compartir el contingut, de manera que només pot ser llegit en un cert nombre de dispositius, i es pot evitar, si així es vol, que una obra es pugui traspassar a un altre aparell, o bé poden limitar el temps en què una persona pot tenir el contingut digital. Els arxius digitals dels llibres electrònics es converteixen en textos llegibles mitjançant programes lectors que requereixen uns formats determinats d’arxiu, segons el dispositiu de què hom disposi. Actualment hi ha una gran proliferació de formats de fitxer —sovint incompatibles entre ells i amb funcions força diferents l’un de l’altre—. Entre els formats més utilitzats es troben els següents: AZW (format propietari d’Amazon creat amb la sortida de llibre electrònic Kindle), MOBI (de MobiPocket, emprat en la majoria de PDA, Smartphones, Windows PC, Franklin, iLiad, etc), BBeB (de Broadband eBook, format propietari de Sony), LIT (de Microsoft), PNPd (de Palm eReader), PDF (d’Adobe), EPUB (format preconitzat per l’organització International Digital Publishing Forum, basat en els formats XHTML i XML), XHTML i, finalment, HTML. El llibre digital també pot incoporar formats de música, com ara AA, AAC, AAX, MP3 i WMA, i els formats gràfics BMP, GIF, JPG, PNG, SVG, SWF i TIF.
La història del llibre digital començà el 1971, quan el professor Michael Hart, de la Universitat d’Illinois (Estats Units d’Amèrica) ideà la creació d’una biblioteca universal virtual de llibres en format electrònic. Aquest fet marcà l’inici del Projecte Gutenberg, que en la seva concepció actual data del 1991, i que té com a objectiu la digitalització de llibres de domini públic, accessibles de manera lliure a través d’internet. Des del 1991 i fins ara s’han creat diverses biblioteques de llibres digitals, com ara la Biblioteca Digital Universal, la Biblioteca Digital de Google, Internet Archive, Live Search de Microsoft, Open Library i la Biblioteca Digital Mundial, creada el 2009, i moltes altres d’abast nacional i local. Els anys 1998 i 1999 aparegueren e-Reader.com i eReads.com, les primeres webs en anglès destinades a la venda de llibres digitals. Es pot dir que el final de la primera dècada del s XXI marcà l’inici del desenvolupament del llibre digital: es començaren a homogeneïtzar els formats i a generalitzar-se la compra de llibres electrònics i es detectaren alguns moviments cap a una reconversió de la indústria editorial davant l’impacte d’internet i les noves tecnologies. Les editorials anglosaxones més comercials completaren la digitalització del seu fons, i començaren a oferir les seves novetats editorials simultàniament en format paper i en format digital. Les versions digitals dels diaris de gran tiratge començaren a prendre el relleu a les seves edicions impreses i les revistes es vengueren a través de quioscos digitals i accessibles des de llibres electrònics i a través de dispositius mòbils. Actualment, els governs d’arreu del món implementen plans de digitalització en l’àmbit educatiu, i al Japó triomfen les novel·les escrites especialment per a ser llegides a través del telèfon mòbil, la qual cosa es pot considerar com el primer èxit d’edició de llibres digitals.