Michael van Walt van Praag

(Brussel·les, 12 de novembre de 1951)

Advocat, diplomàtic i politòleg neerlandès.

Màster en dret per la Wayne State University de Michigan (1979) i per la Universitat d’Utrecht (1980), on es doctorà. La seva activitat professional se centra en la confrontació de minories etniconacionals i estats, i s’ha destacat en l’aprofundiment del concepte i l’aplicació de l’autodeterminació. Especialment actiu en la problemàtica del Tibet, del 1976 al 1982 fou director de l’Oficina de Coordinació d’Afers Tibetans (1976-82). Des del 1984 és assessor jurídic del dalai-lama i del Govern tibetà a l’exili, i coordinà les visites del líder tibetà a Europa (1973), els EUA (1979) i Llatinoamèrica (1986). Ha actuat també com a mediador i assessor en altres conflictes del mateix tipus: Abkhàzia-Geòrgia (1994-96), Txetxènia-Rússia (1995-97), Bougainville-Nova Guinea (1995-96) i al Govern de transició de Timor (2001-2002). Ha ocupat càrrecs a l’Organització de les Nacions Unides: consultor del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) als pobles indígenes de la república de Sakhà (Iacútia) en el període 1995-96, i secretari general dels pobles i nacions sense representació (1991-98), que l’ha portat a participar en missions a Kosovo (1992), Abkhàzia (1992 i 1993), Txuvàixia (1993), Crimea (1993), Macedònia, Albània i Grècia (1994 i 1995), Ruanda (1994), Taiwan (1994), el poble Lakota, als EUA (1996), Hawaii (1996) i Zanzíbar (1997) i ha estat membre del consell de recerca per a l’ajut al desenvolupament, depenent del ministeri d’afers estrangers dels Països Baixos (1997-2007). Paral·lelament, ha desenvolupat una tasca acadèmica a les universitats de Califòrnia (1983-84) i a la Golden Gate University School of Law de San Francisco. És també cofundador i president executiu de Kreddha-Consell Internacional d’Estats, Pobles i Minories per la Pau. Ha treballat també amb consultories jurídiques privades com a assessor d’empreses en temes mediambientals, arbitris internacionals, etc. És autor de diverses publicacions, entre les quals The Status of Tibet: History, Rights and Prospects in International Law (1987), The Implementation of the Right to Self-Determination as a Contribution to Conflict Prevention (1999) i Mobilizing Knowledge for Post-Conflict Development and Development at the Local Level (2000). Ha estat guardonat amb el World Gratitude Prize for Peace (1995) i el Premi Internacional Ramon Llull (2008).