Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà. El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina. El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president (gran xeic) de la universitat islàmica associada a aquesta mesquita. Des d’aquesta posició emeté diverses fàtues força controvertides dins del món àrab, en general contestades pels sectors més integristes: entre altres, declarà antiislàmica l’ablació del clítoris (1997), condemnà els atemptats de l’11 de setembre de 2001 i els atemptats suïcides en general en plena segona intifada (2000-2005), tot i que el 2004 encapçalà els funerals de Yasser Arafat. El 2003 cridà els musulmans de França a obeir els plans del govern d’aquest país de prohibir el vel a les escoles i el 2009 es declarà contrari al nicab (vel integral). Pel que fa al conflicte palestinoisraelia, tot i que als anys setanta escriví un tractat d’acusat to antisemita, a final del 2008 rebé fortes crítiques per haver saludat el president israelià Shimon Peres.