i Patrícia Gabancho i Ghielmetti | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho i Ghielmetti
© Universitat Catalana d'Estiu
literatura lit
Periodista i escriptora d’origen argentí.
Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 — Barcelona, 28 de novembre de 2017

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu, aprengué català al casal català d’aquesta ciutat. Estudià periodisme. Resident a Barcelona des del 1974, col·labora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya (premsa i ràdio) i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural (La creació del món: catorze directors expliquen el seu teatre, 1986; Barcelona, tercera pàtria del tango, 1990, amb Xavier Febrés; Despert entre adormits: Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona, 1998; La història amagada. El segle XX a través de les àvies, 1999, amb E. Aixalà).També escriví, amb el seu fill Daniel, la novel·la juvenil Mongo-Bongo, l’inventor d’animals (2001)..

També es dedicà, especialment, a escriure assaigs sobre cultura, societat,història i política catalanes, en els quals defensa posicions sobiranistes i independentistes: Cultura rima amb confitura (1980), Sobre la immigració (2001), La batalla de l’Estatut (2006), El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció (2007), El fil secret de la història (2008), El preu de ser catalans (2008), Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008),  El retorn dels catalans (2010), A la intempèrie (2011), crònica personal de la transició, L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012), Les dones de 1714 (2014), La mateixa pedra (2015) i Amàlia i els esperits (2017). Fou també autora de l’obra de ficció política Crònica de la independència (2009), de la biografia política Joan Laporta (2010), de la novel·la  La néta d'Adam (2012, premi Prudenci Bertrana), i de la guia Caminar Barcelona (2016). Membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes, el 2011, després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30 d’abril prengué part activa en la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana. El 2014 s'integrà com a vice-presidenta primera a la junta de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...