i Concepció Casanova i Danés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Concepció Casanova i Danés

literatura lit
Filòloga, poetessa i traductora.
Campdevànol, Ripollès, 1906 — Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1991

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona (1927-30), els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari. Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Des del 1925 col·laborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general ( Diari de Sabadell , El Borinot , Art Novell , Ciutat , de Manresa, Revista de Catalunya , La Veu de Catalunya , La Nau , Ginesta , Hèlix , La Publicitat , Mirador , Claror , etc.), amb articles, poemes i traduccions, i també a Ràdio Associació de Catalunya. Realitzà, així mateix, conferències i recitals poètics a l’Ateneu Barcelonès, al de Girona, a la Mútua Escolar Blanquerna i en institucions comarcals. El 1928 publicà un primer recull poètic, Núria , al qual seguí el 1930 el seu poemari més important, Poemes en el temps , considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d’avantguarda. D’altra banda, publicà també l’assaig Ideal de la vida de dues contraposades joventuts (1929) i el 1935 la seva traducció de Polliucte de Corneille fou guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya. El mateix any, després de tenir un avortament, patí un greu desequilibri psíquic arran del qual fou internada la resta de la seva vida.

Llegir més...