Manuel Pérez i Bonfill

(Tortosa, Baix Ebre, 5 de novembre de 1926 — Tortosa, Baix Ebre, 19 de juny de 2018)

Escriptor i activista cultural.

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les col·laboracions a les revistes Geminis (1952-61), La Zuda (1955-63) i EbreInformes (1978-95). També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65. Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults. S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà (La bofetada, 1956; El libro que sí servía, 1958; El combate, 1959; La tierra, 1960; El viajero, 1975), i passà al català amb les narracions La fira de sempre (premi Puig i Llensa 1968) i Excuses de mal pagador (premi Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs 1980). Posteriorment publicà els reculls de contes Amb algunes branques d’olivera (1991), Fràgils (1996), Carrer de només un (2001), Extracte de resina (amb F. Mauri, 2002) i Abusos del ritual (2009). L’any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi. Junt amb Z. Burgos, J. Massip i G. Vergés, forma part del grup d’escriptors tortosins dels anys cinquanta. El 2016 fou nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa.