Net d’un general i fill d’un ric terratinent, mostrà una gran precocitat: a disset anys anà com a corresponsal del diari Manila Times a la guerra de Corea (1950-53). Aquests anys seguí amb interrupcions cursos de dret en diverses universitats i fou condecorat pel Govern per la seva tasca periodística. El 1954 negocià com a representant del Govern la rendició del braç armat del Partit Comunista de les Filipines.
El 1955 es casà amb Corazón Cojuangco (nom de soltera de Corazón Aquino), de qui tingué un únic fill, Benigno Simeón Cojuangco Aquino. Aquest mateix any fou elegit alcalde de la ciutat de Concepción (1955) i posteriorment governador de Tarlac (1960). El 1967 fou elegit senador pel Partit Liberal (del qual l’any anterior havia estat nomenat secretari general). Enfrontat a Ferdinand Edralin Marcos, del qual denuncià les tendències autoritàries i militaristes, i a la seva muller Imelda pel seu luxe extravagant, esdevingué enormement popular. Candidat a les eleccions presidencials del 1973, la declaració de la llei marcial després d’un confús atemptat (1971) propicià la instauració d’un règim militar presidit per Marcos.
Processat per un tribunal militar i empresonat, el 1975 dugué a terme una vaga de fam contra el seu judici que deteriorà greument la seva salut. No obstant ser condemnat a mort el 1977, Marcos li permeté prendre part, sense alliberar-lo, en les eleccions organitzades pel règim el 1978 que el seu partit Laban (‘lluita’ en tagàlog) perdé a causa del frau sistemàtic del Govern militar. Greument malalt, el 1980 li fou permès exilar-se als EUA, on fou operat del cor, es recuperà i emprengué una intensa campanya contra el règim militar. El 1983 decidí retornar, havent prèviament obtingut garantia de protecció per Marcos. El seu assassinat a l’aeroport de Manila (molt probablement per agents de Marcos, segons investigacions posteriors) intensificà la rebel·lió popular que posa fí a la dictadura el 1986.