Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen (1994) i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago (1997), els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals. El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman (‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000) participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha (‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes), Sud pralad (‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes) Sang sattawat (‘Intimitat i turbulència’, 2006), censurat per les autoritats tailandeses, i Loong Boonmee raleuk chat (‘L’oncle Boonmee que pot recordar les seves vides passades’, 2010, guardonat amb la Palma d’Or del Festival de Canes, pel·lícula produïda pel català Lluís Miñarro). És també autor de diversos curts i migmetratges.