Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman. El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques. En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions (indirectes), les primeres realitzades a l’estat espanyol. El 1940 fundà amb els seus fills Josep Antoni Grífols i Lucas (Barcelona 1916-1958) i Víctor Grífols i Lucas, els Laboratoris Grífols, precedent del holding del mateix nom creat el 1987. El 1943 ideà i patentà el primer sistema de liofilització del plasma, i el 1945 creà el primer banc de sang (1945) a l’estat. El 1948 obtingué la patent per a la producció de penicilina, comercialitzada amb el nom de Pentacilina. Publicà també nombrosos articles sobre hematologia.