El retorn del corrent té lloc per la via, a través dels eixos i de les rodes. Segons el sistema d’electrificació, hom empra corrent continu de 1 500 V o de 3 000 V, o bé altern monofàsic de 50 Hz i 25 000 V o de 16 2/3 Hz i 15 000 V. Hi ha també locomotores elèctriques policorrent, que poden circular per línies diversament electrificades (locomotores bicorrent, tricorrent i quadricorrent). Els motors elèctrics de tracció van penjats al bastiment del bogi i són sotmesos a les oscil·lacions de la suspensió. En el sistema clàssic el motor va semisuspès (suspès pel nas) i recolzat sobre l’eix; el motor acciona una corona dentada calada sobre el mateix eix. Modernament, els motors són totalment suspesos, i la corona no va directament calada, sinó unida a l’eix mitjançant dispositius articulats o elàstics. Les locomotores solen ésser d’adherència total, o sia, amb tots els eixos motors. L’equip elèctric comprèn el circuit de potència (presa de corrent, motors de tracció i dispositius d’arrencada), el circuit de control i de maniobra a baixa tensió i els circuits auxiliars (calefacció, enllumenat, aire comprimit). Els bogis són lliures; els òrgans de xoc i de tracció van muntats a la caixa, la qual suporta directament els esforços de tracció.
f
Transports
Locomotora elèctrica (BB 15.000)
© Fototeca.cat