Fill de cantants folk, passà la infantesa al Canadà, on des de molt jove formà part d’un grup musical amb la seva mare i la seva germana, i molt aviat cridà l’atenció pels seus dots com a cantant. Durant l’adolescència esdevingué molt afeccionat a l’òpera, cosa que ha influït molt en la seva producció posterior, com també diversos cantants, especialment Judy Garland, Edith Piaf i Al Jolson. Bé que seguí cursos de piano clàssic de manera irregular, la seva formació és bàsicament autodidacta. El 1993-96 actuà sobretot en locals de Montreal i el 1996 anà a Nova York. Dos anys després entregistrà el seu primer disc, Rufus Wainwright, que aconseguí un gran èxit de crítica. Des d’aleshores la seva carrera s’ha projectat internacionalment, tant en concerts i gires arreu del món i amb enregistraments, d’entre els quals Poses (2001), Want One (2003), Want Two (2004), Release the Stars (2007), Rufus Does Judy at Carnegie Hall (2007), Milwaukee at Last!!! (2009) i All Days Are Nights: Songs for Lulu (2010). L’acusada originalitat del seu estil parteix d’una elaborada amalgama d’estils i gèneres molts dispars, d’entre els quals l’òpera i el pop-rock. L’any 2009 s’estrenà la seva primera òpera, Prima Donna. Ha interpretat nombroses bandes sonores entre les quals les de Moulin Rouge! (2001), de B. Luhrmann, Zoolander (2001), de B. Stiller, The Aviator (2004), de M. Scorsese, Leonard Cohen: I’m Your Man (2005), de L. Lunson, The History Boys (2006), de N. Hytner, Meet the Robinsons (2007), de S.J. Anderson, etc. Ha destacat també com a activista contra la discriminació dels homosexuals.
Rufus McGarrigle Wainwright
© Xavi Torrents / Festival Cruïlla
Cantantautor i compositor de nacionalitat canadenca i nord-americana.