Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans. Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica. Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires (1986) i Je mange, donc je maigris (1987). Aquest darrer li donà una gran popularitat i fou l’inici d’un negoci propi de gran èxit consistent en comerços, restaurants, llibres especialitzats, etc. en dietètica. El mètode Montignac, qualificat sovint de “dieta dissociada” (expressió que ell mateix rebutjava), malgrat la seva efectivitat ha estat objecte de fortes crítiques de metges i digestòlegs que l’han qualificat de descompensat per afavorir la ingesta de greixos, proteïnes i fibra en detriment dels hidrats de carboni.
Michel Montignac
© Grup 62
Dietista francès.