Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC (Institut des Hautes Études Cinématographiques). Després del curt Le jazz est-il dans Harlem? (1969), el 1974 debutà amb una sàtira política (France société anonyme), influïda per Jean-Luc Godard. Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre (Police Python 357, 1976; La menace, 1977; Série noire, 1979; Le choix des armes, 1981; Fort Saganne, 1984; Le môme, 1986).
A partir de Nocturne Indien (1989), drama basat en una novel·la d’Antonio Tabucchi, diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais, Tous les matins du Monde (1991, que l’any següent guanyà set premis Cèsars), producció on destacava la banda sonora interpretada per Jordi Savall i Bernadet, assolí l’èxit més gran de la seva carrera.
Posteriorment rodà els drames Le nouveau monde (1995) i Les mots bleus (2005), la comèdia Le prince du Pacifique (2000), el thriller psicològic Stupeur et tremblements (2003) i, en el gènere negre, Le cousin (1997), Le deuxième souffle (2007) i Crime d’amour (2010). En reconeixement de la seva trajectòria, l’any 2004 rebé el premi René Clair. Participà en alguns films col·lectius.