i Alain Corneau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alain Corneau

cinematografia cin
Director cinematogràfic francès.
Meung-sur-Loire, Loiret, 1943 — París, 29 d’agost de 2010

Estudià música i posteriorment  cinema a l’IDHEC (Institut des Hautes Études Cinématographiques). Després del curt Le jazz est-il dans Harlem? (1969), el 1974 debutà amb una sàtira política ( France société anonyme) , influïda per Jean-Luc Godard . Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre ( Police Python 357 , 1976; La menace , 1977; Série noire , 1979; Le choix des armes , 1981; Fort Saganne , 1984; Le môme , 1986). A partir de Nocturne Indien (1989), drama basat en una novel·la d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du Monde (1991, que l’any següent guanyà set premis Cèsars), producció on destacava la banda sonora interpretada per Jordi Savall i Bernadet , assolí l’èxit més gran de la seva carrera. Posteriorment rodà els drames Le nouveau monde (1995) i Les mots bleus (2005), la comèdia Le prince du Pacifique (2000),  el thriller psicològic Stupeur et tremblements (2003) i, en el gènere negre, Le cousin (1997), Le deuxième souffle (2007) i Crime d’amour (2010). En reconeixement a la seva trajectòria, l’any 2004 rebé el premi René Clair. Participà en alguns films col·lectius.

 

 

Llegir més...