i Rafael Caldera Rodríguez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rafael Caldera Rodríguez

ciències polítiques polít
Polític veneçolà.
San Felipe, Yaracuy, 24 de gener de 1916 — Caracas, 24 de desembre de 2009

Llicenciat en dret (1938) i doctorat en ciències polítiques (1939), durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica. En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l'Acción Democrática de Rómulo Betancourt, aleshores en el poder. El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente (COPEI), d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent (1946-47). Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez (1952-58), fou empresonat el 1957 i obligat a exiliar-se. Restablert el sistema democràtic el 1958, aquest any fou candidat presidencial sense èxit, i novament el 1963. President de la cambra de diputats (1959), fins el 1964 mantingué la COPEI en la coalició de govern. El 1968 assolí la presidència. Durant el seu primer mandat (1968-74) afavorí la incorporació en el sistema polític del partit comunista i del Movimiento de Izquierda Revolucionario, promogué una reforma educativa, nacionalitzà la indústria del gas i, en política internacional, derogà l’anomenada Doctrina Betancourt, que refusava les relacions amb governs llatinoamericans no democràtics. Després del pas a l’oposició i un nou intent fallit d’optar a la presidència (1983), trencà amb la COPEI i creà el partit Convergencia Nacional. El 1994 fou elegit president per a un segon mandat (1994-98), durant el qual hagué d’enfrontar-se a una greu crisi econòmica i obrir el procés contra l’expresident Carlos Andrés Pérez, destituït per malversació de fons públics.

Llegir més...