Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista. Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues (1952 i 1953), una Copa Llatina (1952) i quatre Copes d’Espanya (1951, 1952, 1953 i 1957), a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa. Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora, César, László Kubala i Moreno. El 1957 passà al F.C. Granada i posteriorment jugà amb altres equips. Extrem esquerre d’una gran habilitat golejadora, disputà un total de 201 partits i marcà 81 gols. Posteriorment jugà amb el Granada (1957-58) i el Deportivo de la Corunya (1958-59), i finalitzà la seva carrera a tercera divisió amb el Club Atlètic Ibèria (1959-61) i el Centre d’Esports l’Hospitalet (1961-62). Formà part de les seleccions catalana i espanyola en una ocasió. En retirar-se fou un membre molt actiu de l’Agrupació Barça Veterans (ABV).
Eduard Manchón i Molina
© FC Barcelona
Futbolista.