Llicenciat en literatura a la Universitat de Jilin (1982), es doctorà a la Universitat Normal de Pequín el 1988, d’on fou professor. L’any 1989 prengué part en les manifestacions de la plaça de Tian’anmen (Pequín) en favor de la democratització de la Xina, que foren violentament reprimides i per les quals fou arrestat.
Posteriorment escriví articles i es pronuncià públicament contra el règim comunista del seu país, al qual acusava de violació reiterada dels drets humans i de no respectar les llibertats fonamentals, acusacions que també difongué a l’estranger.
Processat el 1991 per activitats de propaganda contrarevolucionària, el 1996 fou condemnat a tres anys de treballs forçats en un camp de reeducació. Des del 2003 fou president del PEN Club Independent Xinès (no sotmès al control governamental). El 2004 rebé el premi Fondation de France de l’organització Reporters sense Fronteres.
L’any 2008 fou coautor i cosignant de la Carta 08, signada per uns tres-cents intel·lectuals i activistes humanitaris, en la qual s’instava les autoritats xineses a emprendre una veritable reforma democràtica i a convertir la Xina en un estat de dret. Arran de la difusió d’aquest document, el desembre del 2009 fou processat i condemnat a onze anys de presó per activitats subversives.
L’any 2010 fou guardonat amb el premi Nobel de la pau. El govern xinès li denegà la suspensió del règim penitenciari per a poder anar a recollir el premi i formulà, també, una protesta oficial contra la concessió que rebé el suport dels governs d’una vintena d’estats, entre els quals hi havia Rússia, Sèrbia, el Marroc, Egipte, Colòmbia, Cuba i Veneçuela. El juny del 2017, malalt de càncer, li fou aixecada la condemna i fou internat en un hospital, on morí. Poc més d’un any després de la seva mort, la seva vídua, Liu Xia, fou autoritzada a exiliar-se a Alemanya. Bé que no estava formalment acusada de cap càrrec, passà vuit anys en arrest domiciliari.