Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc; sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona. En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat. Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya. Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna. Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a Montserrat. L’abat Oliba hi edificà el monestir de Montserrat, al terme de Monistrol de Montserrat, on és venerada des d’aleshores.
Objecte de culte generalitzat arreu de Catalunya, en el marc de la Renaixença ultrapassà l’àmbit religiós i s’erigí en símbol de la catalanitat.
Com una marededeu trobada més, la seva festa se celebrava el 8 de setembre. L’any 1881 fou coronada i proclamada patrona de Catalunya, amb diada pròpia el 27 d’abril, amb la concessió dels honors de basílica al seu temple. Preservada la imatge pels monjos durant la Guerra Civil Espanyola, el 1947 tingueren lloc les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
És una talla policromada romànica del segle XII; la restauració del 2001 confirmà, a més de la datació, que el seu color fosc característic fou originat per l’oxidació de la pintura original i per l’efecte del fum de llànties i ciris. És anomenada popularment la Moreneta, pel color de la cara i de les mans.