El 1928 la seva família s’establí a Olot. A partir del 1940 és forma a l’Escola de Belles Arts, on del 1953 al 1975 fou professor de perspectiva i dibuix artístic.
Acabats els estudis, treballà un temps al taller d’estatuària religiosa l’Art Cristià, però poc després es decantà definitivament per la pintura. El 1947 guanyà el segon premi de dibuix i pintura del Concurs Juvenil de Girona, el 1962 la Medalla d’Argent de l’Escola de Belles Arts i l’any 1976 fou seleccionat per la Fundació Herbert d’Uckermann a la mostra d’art català de Grenoble.
La seva obra és bàsicament paisatgística, molt en la tradició de l’escola d’Olot. Exposà a Catalunya, a la resta de l’Estat espanyol i en alguns països europeus, i el 1976 i el 2006 li foren dedicades antològiques.
Destacà també com a pessebrista durant els anys quaranta i a l’inici dels cinquanta, obtingué diversos premis en aquesta especialitat i fou també membre de la junta dels Amics dels Pessebres.
Conreà també el dibuix i el gravat, camp en el qual col·laborà amb l’editor d’edicions de bibliòfil Miquel Plana i Corcó. En són exemples les obres Centenari del Centre Catòlic (1978), Poema de la Mare de Déu del Tura (1979), de J. Congost, i L’auca d’Olot (1979), de J. Casullà. L’any 2008 fou autor del cartell de les Festes del Tura.
Paisatge de la Garrotxa, oli de Juli Batallé
© Família Batallé
Hi ha obra seva al Museu Comarcal de la Garrotxa, en museus de Veneçuela i França i en col·leccions privades de la Gran Bretanya, Alemanya, els Estats Units i França. Estigué casat amb l’escriptora Mercè Mallarach i és pare de la també escriptora Concepció Batallé.