Estudià comerç i s’adherí al PCE. L’any 1936 fou cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades, que fusionaven les organitzacions juvenils del PSOE i del PCE, i combaté en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual l’any 1938 fou nomenat comissari polític d’un batalló. Detingut breument arran de l’intent de cop del coronel Casado (març del 1939), ja en acabar la guerra fou condemnat a mort, pena commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en complí deu. Després de passar a França clandestinament (1949) retornà a l’Estat espanyol (1953) i s’incorporà a la direcció del PSUC. Detingut novament el 1958, després de ser interrogat i torturat pel comissari Antonio Juan Creix fou processat en tres consells de guerra successius i li fou imposada una pena de cinquanta-cinc anys de presó. Alliberat el 1967, formà part de nou de la direcció del PSUC com a membre del comitè executiu. Després del franquisme fou diputat a Corts del 1978 al 1982. Fou també membre del comitè central del PCE.
Posteriorment es dedicà sobretot a la recuperació de la memòria històrica i a organitzar tasques solidàries amb l’Amèrica Llatina, d’entre les quals sobresurt l’ONG ACSUR-Las Segovias, que fundà l’any 1986. Publicà les memòries La revolución y el deseo (2002) i rebé els premis Ciutat de Barcelona a la cooperació (1993), la Medalla d’Honor de Barcelona (1998) i la Creu de Sant Jordi (2004), entre d’altres.