Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg (1977), aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta col·laboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche, participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat. El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals.
L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la representació de l’esquerra al Consell General dels Pirineus Orientals i a l’ajuntament de Perpinyà (1993). L’any 1994 entrà al Consell General en representació de Millars, d’on fou elegit alcalde l’any següent. Diputat el 1997, l’any següent fou elegit president del Consell General, càrrec en el qual fou reelegit successivament, i des del qual l’any 2008 reconegué el català com a llengua de la Catalunya del Nord amb la Carta del català, document en el qual s’accepta l’autoritat lingüística de l'Institut d’Estudis Catalans i compromet l’organisme en el foment actiu de la llengua catalana.
Aquest mateix any el Consell General ingressà com a membre a la Fundació Ramon Llull. El 2010 fou nomenat president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló (primer català a ocupar el càrrec) en substitució de Georges Frêche. Per aquest motiu recaigué també en ell la presidència de torn de l’Euroregió Migdia-Pirineus, que a l’abril de 2011 traspassà al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i Gavarró. L’octubre del mateix any fou elegit senador per la seva circumscripció.
El 13 de gener de 2012 fou condemnat per un tribunal de Bordeus a dos mesos de presó en suspens per favoritisme. La sentència, que recorregué, no li impedia deixar d’exercir les seves funcions ni el declarava inelegible. L'any 2013 fou guardonat amb el premi Canigó per la Universitat Catalana d'Estiu.