Estudià música al conservatori de Santo Domingo i posteriorment al Berklee College of Music de Boston (EUA). Posteriorment tornà a la República Dominicana i treballà com a músic per a produccions publicitàries. Al començament de la dècada dels anys vuitanta fundà el seu propi grup i enregistrà el primer disc l’any 1984, Soplando, encara molt influït pel jazz. Els seus dos discs següents, Ojalá que llueva café (1987) i Bachata Rosa (1990), ja molt més ancorats en la música antillana, el convertiren en un dels músics més populars de l’Amèrica Llatina. Hi donà a conèixer, a més, la bachata, una modalitat popular del folklore musical dominicà. Posteriorment ha publicat els àlbums Areíto (1992), Fogaraté (1994), Ni es lo mismo ni es igual (1998), Para ti (2004), La llave de mi corazón (2007) i A son de Guerra (2010). També ha cantat en anglès i en portuguès i ha guanyat un gran nombre de premis, entre els quals cal citar un total de quinze Grammy (fins al 2010).