Joan Tuset i Suau

(l'Arboç, Baix Penedès, 19 de desembre de 1957)

Meditació, oli sobre tela de Joan Tuset

Pintor i escultor.

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona. El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona. Durant la dècada de 1980 s’instal·la al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J. Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais (París). L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai.

Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives adquiriren més força i tensió formal, i els seus personatges, una base més clàssica, alhora que el seu estil s’enriquí amb deformacions més personals i expressives. Quan tornà a Catalunya s’instal·là entre l’Arboç i Barcelona. Posteriorment, ha realitzat diverses exposicions, tan dintre com fora de l’Estat espanyol, en ciutats com Tarragona, Girona, Barcelona, Valladolid, Salamanca,   Düsseldorf, Roma, Portugal o París.

Pintor fidel als seus principis figuratius i a la figura humana, és un artista que ha anat definint una proposta rigorosa i personal, assumint els valors de l’avantguarda i del classicisme. Utilitza la pintura per a realçar, amb una càrrega simbòlica, la passió i la ironia, que atorguen una inusual força dramàtica a la seva obra i donen lloc a múltiples interpretacions i a un fluid d’idees.

La puntaire, de l’Arboç, obra de Joan Tuset

© Família Tuset

El seu estil, d’una forta presència simbòlica, té reminiscències surrealistes. Segons Josep Maria Cadena, la figura humana és essencial en la pintura de Joan Tuset, que s’interessa per ella “no només per reproduir-la en la seva aparença formal, sinó també per expressar la diversitat de situacions emocionals. L’honestedat d’expressió personal que hi ha a les obres les fa interessants”.

Segons Josep Maresme i Pedregosa, membre de l’ICOM, “el seu estil personal, el qual dona més força i personalitat a tota la seva obra, la fa entenedora, donant una visió molt personal, del sentiment de la bellesa. Penso que cal admirar detingudament la seva obra i saber-la assaborir com es mereix”.

Pel que fa a l’escultura, des de molt jove s’hi interessà. Generalment utilitza terracota, guix i bronze, sense renunciar a altres materials que puguin enriquir el resultat final de l’obra. L’any 2005 rebé l’encàrrec de fer el monument a La Puntaire de l’Arboç, obra en bronze situada en una de les rotondes de la N-340 a l’entrada de l’Arboç.