i José Manuel Blecua Perdices | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

José Manuel Blecua Perdices

Lingüística i sociolingüística
José Manuel Blecua Perdices
© Universidad Carlos III de Madrid
lingüística ling
Filòleg aragonès.
Saragossa, 21 de juny de 1939

Biografia

Fill de José Manuel Blecua, és expert en fonètica i fonologia. Doctor en Filologia Romànica, fou catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on posà en marxa el Departament de Llengua Espanyola. També fou professor de l’Ohio State University (1971), del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios de El Colegio de México (1986-87), dels cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca (durant vint-i-cinc edicions) i de la Universitat Menéndez y Pelayo (des del 1976). Ha estat acadèmic de l’Institut Cervantes, secretari executiu de la comissió científica del Congreso de la Lengua Española (Sevilla, 1992) i secretari del comitè acadèmic del I Congreso Internacional de la Lengua Española, celebrat a Zacatecas (Mèxic) el 1997. El 2004 fou nomenat comissari de la commemoració del IV Centenari d'El Quixot.

L’any 2003 fou escollit acadèmic de la Real Academia Española, i en prengué possessió el 2006 amb el discurs Principios del Diccionario de Autoridades. Secretari d’aquesta institució en 2007-09, des del desembre del 2010 n'és el director, en substitució de Víctor García de la Concha, que havia ocupat el càrrec durant dotze anys.

Obra

És autor de nombrosos treballs de lexicografia i d’història de la lingüística a l’Estat espanyol. Ha publicat, entre d’altres, La poesía del siglo XV (1975), Qué es hablar (1982), La transmisión textual del Conde Lucanor (1982), Literatura española (1988), Obras de Juan Sánchez Burguillos (1994) i Manual de crítica textual (1990). Coordinà els volums dedicats a la fonètica i a la fonologia de la Nueva gramática de la lengua espanyola (2003) de la Real Academia Española, dirigida per Ignacio del Bosque. Col·laborà amb Juan Alcina en la Gramática Española (1975), i dirigí el Diccionario general de sinónimos y antónimos del español (1999). És membre del consell de redacció de la Nueva Revista de Filología Hispánica, de la Revista de Lexicografía i del Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo,  i també forma part del consell de direcció de Cuadernos de Filología.

Premis i distincions

Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la placa Alfonso X el Sabio, el Premio Aragón (2005), el Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya (2011) i la Creu de Sant Jordi (2014).

Llegir més...