i Joana Ortega i Alemany | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joana Ortega i Alemany

Política
Joana Ortega i Alemany
© Generalitat de Catalunya
ciències polítiques polít
Política.
Barcelona, Barcelonès, 13 de novembre de 1959

Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona. L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació.

Regidora de l’Ajuntament de Barcelona (1996-2007), fou regidora executiva del Districte de l’Eixample (1999-2001) i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès (1999-2004) i presidenta de l’Institut Català de les Dones (2002-03).

El novembre del 2010 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya i al desembre nomenada consellera de Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta del govern presidit per Artur Mas i Gavarró. Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2012 continuà en el càrrec. Tot i que fou imputada arran de la celebració de la Consulta del 9 de novembre, a causa de les discrepàncies entre CDC i UDC sobre la independència de Catalunya, el juny del 2015 abandonà el govern, juntament amb els dos consellers democristians, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, i anuncià la retirada de l’activitat política. Al setembre fou imputada, juntament amb el president Mas i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, per un presumpte delicte de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació arran de la Consulta del 9 de novembre. El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnà a un any i nou mesos d’inhabilitació i a una multa per desobediència. El novembre del 2018 el tribunal de comptes la condemnà a pagar 4,9 milions d’euros per la consulta, conjuntament amb Mas, Rigau, l’exconseller Francesc Homs i sis persones més. Al desembre el Tribunal Suprem li rebaixà la pena d’inhabilitació a nou mesos.

Llegir més...