i Julian Assange | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Julian Assange

Julian Paul Assange
Julian Paul Assange
Julian Paul Assange (2010)
© Espen Moe
periodisme period
Periodista, programador informàtic i activista d’internet australià.
Townsville, Queensland, 3 de juliol de 1971

A setze anys formà un grup de furoners que s’introduïren a través de dispositius mòdem en institucions i empreses, activitats per les quals fou processat el 1995. L’any 1993 creà un dels primers proveïdors de serveis per internet d’Austràlia, i poc després es dedicà a desenvolupar programari lliure i ideà sistemes de cerca, encriptació i desencriptació, etc. Entre el 2003 i el 2006 cursà estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Melbourne, que abandonà abans de graduar-se.

L’any 2006 fundà Wikileaks, un portal web dissenyat per ell amb el qual filtrà i emmagatzemà informació no pública (amb diversos nivells de confidencialitat) procedent dels arxius de governs, institucions polítiques i militars, organitzacions internacionals i grans empreses. En domicilià la seu a Suècia, país amb una legislació molt favorable a la llibertat d’expressió. Creat, segons el seu fundador, per a la defensa dels drets humans i a favor de la transparència i contra l’opacitat del poder, començà a difondre de manera gradual informacions d’aquesta mena. La difusió es multiplicà a partir de mitjan 2009, quan vehiculà la informació a través d’uns pocs diaris de gran circulació (The Guardian, The New York Times, Der Spiegel, El País i Le Monde).

D’aquestes informacions, en destacaren les referides a incidents militars a l’Afganistan i a l’Iraq i sobre la política que es volia seguir a l’Iran, així com nombrosos intercanvis d’informació i d’opinions del cos diplomàtic nord-americà. El novembre del 2010 el govern dels EUA inicià una investigació per tal d’imputar-lo en una ofensa criminal, cosa molt difícil atesa la protecció de la llibertat d’informació. Al desembre, després que el web de Wikileaks fos objecte d’un ciberatac massiu, el govern suec emeté una ordre de detenció contra Assange, al qual acusava de diversos delictes sexuals, i poc després es lliurà voluntàriament a la policia de Londres, que l’arrestà.

Suècia en demanà l’extradició sota la Garantia d’Arrest Europea (instrument aprovat el 2003 per a la lluita antiterrorista). Wikileaks i Assange han generat una polèmica d’abast mundial entorn de la compatibilitat de la llibertat d’informació, la legitimitat en l’exercici del poder, la seguretat i la responsabilitat, així com la repercussió de les noves tecnologies en la política i en la legislació. El novembre del 2011 la justícia britànica aprova l’extradició d’Assange a Suècia per una acusació d’assetjament sexual. Després que hom li denegués el recurs contra la sentència, el juny del 2012 demanà asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres, que li fou concedit, i on viu refugiat des d’aleshores. L’agost del 2015 Suècia retirà dos dels càrrecs per assetjament, i el maig del 2017 tots els càrrecs. D’altra banda i en resposta al recurs d’Assange del setembre del 2014 contra Suècia i la Gran Bretanya al Grup de Treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries, el febrer del 2016 aquest ens donà la raó a Assange (bé que les sentències no són vinculants). El desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana. Tanmateix, la intenció del govern d’aquest país d’atorgar-li l’estatus de diplomàtic amb l’objectiu que pogués sortir de l’ambaixada fou rebutjada per les autoritats britàniques.

Des de l’ambaixada equatoriana continuà el seu ciberactivisme publicant, entre d’altres, correus de la candidata Hillary Clinton en la campanya presidencial dels Estats Units del 2016, donant un suport contundent al sobiranisme català durant el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i denunciant la repressió posterior. També qüestionà les acusacions del govern britànic a Rússia per l’enverinament de ciutadans russos residents al país. El març del 2018 el govern de l’Equador li tallà la connexió a internet, cosa que comportà que al setembre transferís el seu càrrec d'editor en cap de Wikileaks a Kristinn Hrafnsson.

Llegir més...