i Ramon Hostench i Noguera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Hostench i Noguera

Cristianisme
Ramon Hostench i Noguera
© Escola Pia
catolicisme catol i art art
Religiós escolapi, aquarelista.
Olot, Garrotxa, 24 de novembre de 1884 — Sabadell, Vallès Occidental, 6 de novembre de 1956

Biografia

Estudià les primeres lletres al col·legi de la seva ciutat natal. Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902. Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa. Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909. Residí als col·legis de Sarrià (1908-14), Sabadell (1914-29) i Vilanova i la Geltrú (1929-31). Nomenat rector del col·legi de Sabadell (1931-34), impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932. Davant les lleis de la República que impedien l’ensenyament a les institucions de religiosos, fundà la Mútua Escolar Fèlix Amat i l’Associació de Pares de Família n'assumí la titularitat. Fou destinat el 1934 a Olot. Durant la Guerra Civil es refugià i amagà a Barcelona i Moià. El 1939 es reincorporà a la comunitat d’Olot i dissenyà la decoració de la malmesa església: la pintura general, la decoració i els altars, especialment el de la capella del Santíssim i del Sagrat Cor. El 1949 tornà a Sabadell. En morir, els seus alumnes sabadellencs crearen la Beca P. Hostench per al manteniment d’un estudiant per a escolapi.

Fou un reconegut aquarel·lista adscrit a l’Escola d’Olot. A més dels paisatges de la Garrotxa, reproduí vistes de l’entorn de Sabadell i de Montserrat. Es formà al costat de Berga Boix, Joan Llavaries, Antoni Estruch i Vila Cinca. Participà en nombroses exposicions col·lectives i individuals a Barcelona i a Sabadell. Four membre de l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya. A Sabadell promogué els pessebres artístics i l’Associació de Pessebristes de Sabadell li ho reconegué amb un pergamí i un diploma el 1954. El 1948 dissenyà l’ornamentació de la façana del col·legi d’Olot per a la celebració dels tres-cents anys de la mort de sant Josep Calassanç i dos de la seva beatificació. Era afeccionat a la fotografia artística. La pinacoteca de l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya conserva algunes de les seves aquarel·les.

Obres

Decorats pintats per a teatre escolar:

  1. Don Carlos de Viana , de Lluís Falguera. Escola Pia de Sarrià, febrer del 1911.
  2. Pascua florida , de Lluís Falguera. Escola Pia de Sarrià, febrer del 1911. 

Bibliografia

  1.  "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae , núm. 7 (Roma, desembre del 1958), pàg. 197-198.
  2. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya . Vol. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, 2000, pàg. 376.
  3. Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Catalunya . Vol. II. Barcelona: Editorial M. C. Ballester, 1987, pàg. 236.
  4. "El P. Ramon Hostench”. Senda. Revista de l’Escola Pia, núm. 9 (Sabadell, octubre-desembre del 1956), pàg. 3 i 6.
  5. Florensa, Joan. “Per a un futur diccionari d’artistes escolapis”. Catalaunia , núm. 311. Escola Pia de Catalunya (Barcelona, setembre del 1988), pàg. 14-15.
  6. Piña i Batllevell, Antoni (1985). L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell: CopiArt.
  7. Puig i Reixach, Miquel (1998). L’Escola Pia de Sarria (1894-1995) . Barcelona: Escola Pia de Sarrià - Calassanç.
  8. Vilà i Palà, Claudi (1974). Escuelas Pías de Olot . Salamanca [segons índex].
Llegir més...