i Josep M. Tous i Farell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep M. Tous i Farell

Cristianisme
Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
catolicisme catol
Religiós escolapi, humanista.
Barcelona, 13 de desembre de 1889 — Mataró, Maresme, 17 de juliol de 1955

Biografia

Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808. Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa.  Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913.

El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot. Aquest col·legi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor (ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc). Al llarg dels dos anys de permanència a la capital de la Garrotxa el pare Tous es formà en les noves tendències pedagògiques. El 1915 sortiren d’Olot alguns dels principals executors de la reforma, entre ells Tous, que fou destinat a Morella com a professor de la recentment fundada Escola Calassància o postulantat per a nois que aspiraven a ser escolapis. Del 1919 al 1925 ensenyà sagrada escriptura als juniors d’Alella. Tornà a Olot i passà per Igualada ensenyant ciències naturals.

El 1930 fou enviat a la casa central d’estudis de teologia d’Albelda de Iregua, on ensenyà pedagogia i sagrada escriptura. A partir del 1936 no pogueren professar més religiosos per motiu de la guerra i els que hi havia als juniorats foren cridats al servei militar: el pare Tous es desplaçà a París per col·laborar amb el seu germà Joaquim en les ajudes en diner o en menjar als escolapis perseguits a Catalunya. El 1940 tornà a Catalunya i residí en diverses comunitats, i acabà els últims anys a Mataró (1953-55).

El Ministeri d’Afers Exteriors l’inclogué, durant la dècada dels anys quaranta, en la llista dels religiosos que no podien ocupar càrrecs perquè els considerava catalanistes, i així ho comunicà a la Santa Seu.

Era una persona afable, intel·ligent, constant en l’estudi i el treball. En les diferents matèries que ensenyà es manifestà com a mestre competent i assequible.

 Obres             

  1. Homer. Ilíada. Canto XXII. Madrid: Editorial Bibliográfica Española, 1944. [Traducció del grec: Josep Ma. Tous.]
  2. La Sagrada Bíblia. Antic Testament: Esdras i Nehemias; Tobias; Judit; Ester; I i II. Barcelona: Alpha: Fundació Bíblica Catalana, 1935. [Traducció i notes:    Josep  M. Tous, Albert Bertomeu i Miquel Balagué.] 

Bibliografia   

  1. "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma gener 1958), núm. 1, pàg. 18-21.
  2. Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. II: Biografías de escolapios (1983). Salamanca: Ediciones Calasancias, , pàg. 550.
  3. Vilà i Palà, Claudi (1974). Escuelas Pías de Olot. Salamanca. [Per a la reforma escolar, pàg. 319-330; el pare Tous no és citat].

Llegir més...