Francesc Daurella i Franco

Fran Daurel
(Barcelona, 11 d’octubre de 1927)

Empresari i mecenes.

Net de Josep Daurella i de Rull, es llicencià en dret i s’incorporà a l’empresa familiar dedicada a la salaó i al comerç de bacallà i altres tipus de peix. Posteriorment (1961) l’empresa es dividí en dues que l’any 1994 foren fusionades en l’actual Copesco & Sefrisa.

Paral·lelament, a partir l’empresa familiar de begudes carbòniques creada el 1943 amb el nom de Bebidas Carbónicas D pel pare de Francesc, Santiago Daurella i de Rull, el 1951 la família Daurella esdevingué concessionària de l’empresa Coca-Cola amb la creació de Cobega, de la qual esdevingué, junt amb el seu germà Josep, apoderat tres anys més tard i posteriorment president. Diversificada i internacionalitzada, ha esdevingut una de les primeres empreses familiars de Catalunya i una de les més potents en el ram de la distribució alimentària a l’Estat. L'any 2013 després de la reestructuració de Cobega que donà lloc a Coca-Cola Iberian Partners, la direcció de l'empresa passà a la seva neboda Sol Daurella.

Ha estat també conseller del Banc Central i del seu successor Banco Central Hispano del 1967 fins al 1998 i conseller del Banco Vitalicio des del 1967 i és accionista del Banc Sabadell. Ha creat diverses empreses radiofòniques concessionàries d’emissores de Freqüència Modulada (FM) que emeten música ambiental.

És també president i fundador de l’Associació Nacional de Fabricants de Begudes Refrescants Analcohòliques (ANFABRA) (1977), i fundador de l’Associació d’Indústries d’Alimentació i Begudes de Catalunya (AIABECA), de les quals COBEGA és membre associat, patró de la Fundació Coca-Cola dedicada a la promoció de l’art, i president del Club de Golf El Prat (1976-84).

L’any 2001 fou inaugurada la Fundació Cultural Privada Fran Daurel, de la qual és fundador i patró president, institució que mostra en exposició permanent més de 300 obres de pintura i escultura d’artistes espanyols contemporanis, en un espai de 1.800 m2 al Poble Espanyol de Barcelona. Al març del 2011 inaugurà al barri madrileny d’Aravaca la Fundació AMYC, on s’exposaven més de 250 obres de pintors catalans dels segles XIX i XX, i al juny de 2013 obrí a Ventalló (Alt Empordà) la Fundació Perramon, dedicada a l'art contemporani català.

Amb el nom de Fran Daurel ha publicat diverses novel·les: Evasión (1986), Trayectorias (premi Camilo José Cela, 1987), Muza (1991), Cuando amanezca (1999), Marzo Aurelio (2000), Ecos del Viento (2002) i Un soldado liberal (2004).

L’any 2005 fou elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.