D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada. L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells. A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt.
La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides. Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament decorades, guardapols i sis grups d’arquivoltes sobre columnes monolítiques exemptes alternades amb els angles dels brancals. Els arcs estàn pofusament decorats amb formes geomètriques, representacions d’animals, figures vegetals i algunes formes humanes. Les columnes que sustenten les arquivoltes estan coronades per capitells que formen una mena de fris esculpit que es perllonga per la portada amb una iconografia sobretot ornamental.
És l’únic edifici conservat del que formava l’antic recinte del castell de Cubells, del qual no restes vestigis ni documentació a partir del segle XV. No es té constància d’aquesta església fins al segle XI. Al segle XVIII fou ampliada, i al segle XIX adossada a un temple nou. Les darreres actuacions han deixat l’església tal i com era abans de les ampliacions.