Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión. Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme.
A més d’accions teatrals i performances, conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics. Arran del seu interès per la càbala, tingué part activa en el redescobriment del call gironí i la revitalització de la cultura popular, especialment els gegants, per als quals creà la ballada dels gegants Carlemany i Anna Gironella el 1985, pronuncià conferències, col·laborà en el cinema amateur que es feia a la ciutat, organitzà grups artístics i tallers de manualitats, etc. i exercí també la crítica d’art a Presència enter el 1965 i el 1971.
Fou també cofundador del Club d’Amics de la UNESCO de Girona (1985), del qual fou vicepresident. L’any 2011 el Museu d’Història de la Ciutat presentà l’exposició “Carles Vivó, una vida amb molts camins”, testimoni del seu polifacetisme.