Salvador Macip i Maresma

(Blanes, Selva, 18 de desembre de 1970)

Salvador Macip i Maresma

© Ministeri de Cultura. Govern d'Andorra

Bioquímic i escriptor.

Biografia

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1994), on es doctorà també en genètica molecular (1998). Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York (1998), d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat (instructor). L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester (Gran Bretanya), de la qual és professor associat des del 2015. El seu camp de recerca són els mecanismes cel·lulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives. Molt influït per la seva activitat científica, és autor d’obres de divulgació relacionades amb el seu camp de recerca i de narrativa de ficció, també amb molts punts de contacte amb els seus interessos científics. El 1997 fou cofundador de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Divulgació científica

En el camp de la divulgació és autor de les obres Immortals, sans i perfectes. Com la medicina canviarà les nostres vides (2008), Les grans epidèmies modernes (2010), Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por (2012), Playing God. The New Dilemmas at the Frontiers of Medicine and Science (2013, amb Chris Willmott, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General), la biografia Ramón y Cajal. Ara i aquí (2016), ¿Es posible frenar el envejecimiento? La ciencia en las fronteras de la vida (2016) i 100 preguntes sobre el càncer (2018, amb Daniel Closa). Dirigit al públic juvenil i infantil, és autor de Dins la capsa meravellosa. Viatge a l’interior de la vida (2018, amb Emilio Urberuaga) i La maleta de la memòria (2019, amb Àngels Bassas), sobre la malaltia d’Alzheimer. És també autor de Milloringlix. Nanolliçons d’anglès per a supervivents (2011).  

Narrativa de ficció

La seva narrativa adopta sovint temes i arguments de la ciència-ficció. Ha publicat les novel·les Mugrons de titani (2005, amb Sebastià Roig, premi la Vall d’Albaida de literatura eròtica), El rei del món (2007), Els finals no arriben mai de sobte (2019) i el thriller tecnològic Janowitz (2021, amb Ricard Ruiz Garzón), i el recull Quina gran persona! Herois quotidians i savis maldestres (2007, premi Vila d’Almassora de narrativa 2006).

Gran part de la seva obra de ficció és dirigida al públic juvenil: La bèstia amagada (conte, 1995), i les novel·les Ullals (2011, amb Sebastià Roig, premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2010), Hipnofòbia (2012, premi Carlemany), Doble mortal (2017, amb Elisenda Roca), Els límits de la vida (2014, amb David Bueno i Eduard Martorell), El secret de la banya embruixada (2015, amb Sebastià Roig), Herba negra (amb Ricardo Ruiz Garzón, premi Ramon Muntaner 2016), Fills de la Setena Onada (2018) i Tots els símbols de la por. Fills de la Setena Onada II (2019).

També ha escrit contes per a infants: Arno et Tururut. L’anniversaire i Arno et Tururut. Au zoo (2006, traduïts al català amb el títol Oriol i Tururut) i, amb Lluís Llort, Sóc un animal. L’Arman i la fàbrica podrida (2015), Soc un animal. Un viatge inesperat (2015), Soc un animal. Missió (gairebé) impossible (2016), i Soc un animal. Rescat a Katxatxof (2018). Ha col·laborat també en els llibres col·lectius Els fills del capità Verne (2005), La catosfera literària (2008) i La reina de diamants (2014).