Nascut en un assentament d’exiliats a l’Índia, es graduà en arts a la Universitat de Delhi i el 1996, gràcies a una beca Fulbright, obtingué un màster en dret a la Universitat de Harvard, on l’any 2004 es doctorà amb una tesi sobre l’exili tibetà, que rebé un premi a l’excel·lència de la l’Escola de Dret d’aquesta universitat.
Posteriorment hi continuà els treballs acadèmics sobre dret internacional, dret polític i resolució de conflictes. Inicià molt aviat la carrera política, i el 1992 fou elegit el membre més jove del Congrés de la Joventut Tibetana. Des de la seva posició acadèmica ha estat organitzador, els anys 2003 i 2009, de conferències, seminaris i debats internacionals sobre la qüestió del Tibet, en la qual han participat, entre d’altres, representants del Govern xinès i de l’exili tibetà, i l’any 2008 fou assessor del Senat nord-americà sobre política exterior a la regió Àsia-Pacífic.
Interlocutor entre el Govern tibetà a l’exili, establert a Dharamsala, i la comunitat internacional, i coordinador de nombrosos projectes de suport a la comunitat tibetana a l’Índia, inicialment fou partidari de la independència total del Tibet, i després, d’una autonomia negociada. A l’abril del 2011, amb el 55% dels vots, fou elegit per la diàspora tibetana primer ministre (kalon tripa) del Govern tibetà a l’exili, elecció que coincidí amb la reforma de les atribucions del dalai-lama, que passaven a ser exercides pel kalon tripa, el qual esdevenia, d’aquesta manera, la principal autoritat executiva.