Fill d’un funcionari de l’administració colonial francesa, estudià agricultura i es graduà a París el 1959. Després de la descolonització i la creació de la República Centreafricana (1960), sota la presidència de David Dacko fou nomenat ministre de Desenvolupament (1965), i després del cop d’estat de Jean-Bédel Bokassa , ocupà diversos càrrecs ministerials, i en 1976-78 fou primer ministre.
Enderrocat Bokassa per Dackoen un cop d’estat el 1979, Patassé fou arrestat i posteriorment s’exilià (1982). Retornat els anys noranta, el 1992 creà el Mouvement pour la Liberation du Peuple Centrafricain (MLPC) i a l’octubre del 1993 esdevingué president en les primeres eleccions democràtiques del país considerades vàlides. Malgrat que durant el seu primer mandat (1993-99) l’economia tingué una certa millora, hagué de fer front a diversos intents de cop d’estat, que aconseguí sufocar gràcies al suport de l’ONU i de diversos estats africans.
Reelegit el 1999, al març del 2003 fou enderrocat per un cop d’estat encapçalat pel general François Bozizé. Exiliat a Togo, fou acusat pel nou Govern de malversació de fons i de crims amb relació als intents de cop d’estat. El 2008 li fou permès retornar, i el 2010 es presentà com a candidat a les eleccions presidencials, en les quals fou derrotat per Bozizé. Malalt, anà al Camerun per rebre tractament, on morí.