i Richard Charles Albert Holbrooke | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Richard Charles Albert Holbrooke

Política
ciències polítiques polít
Diplomàtic i financer nord-americà.
Nova York, 24 d’abril de 1941 — Washington DC, 13 de desembre de 2010

Membre del Partit Demòcrata, poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà. Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam, i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson.

En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers. Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter (1977-81), hi fou assistent per la regió Àsia-Pacífic i un dels principals negociadors de les relacions amb la Xina (1978). Durant els anys dels governs republicans de Ronald Reagan i George Herbert Bush es dedicà a l’activitat privada i, entre altres, fou assessor de Lehman Brothers.

Novament als serveis exteriors del Govern dels EUA amb el president Bill Clinton, fou ambaixador a Alemanya en 1993-94 i posteriorment subsecretari d’Estat per a Europa i el Canadà, i el 1995 fou l’artífex dels acords de pau de Dayton que posaren fi a la guerra dels Balcans de 1992-95. Durant la segon mandat Clinton retornà a l’activitat privada, però fou enviat especial a Xipre i als Balcans, on tornà a tenir un paper decisiu en la resolució de la crisi de Kosovo (1999).

Del 1999 al 2001 fou ambaixador dels EUA a l’ONU, i amb l’accés de George Walker Bush a la presidència retornà a l’activitat financera i filantròpica. Tanmateix, continuà essent una veu influent en política exterior i fou partidari de la intervenció a l’Iraq, bé que el 2007 en criticà l’ocupació. L’any 2009 Barack Obama el nomenà enviat especial al Pakistan i l’Afganistan. Rebé, entre altres guardons, la Medalla Manfred Wörner (1996) i la Gran Creu de l’Orde del Mèrit d’Alemanya.

Llegir més...