El seu propòsit inicial fou la reconstrucció d’aquest pavelló, dissenyat per l’arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe i per la interiorista Lilly Reich amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Posteriorment es convertí en un centre de debat, difusió i sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis.
El patronat i consell d’administració de la Fundació és constituït, a més del consistori de la ciutat, pel Ministeri de l’Habitatge espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’ETSAB, el MoMA de Nova York i la Stiftung Preussischer Kulturbesitz de Berlín. Promou l’estudi de l’obra de Mies van der Rohe i del Moviment Modern.
Organitza també congressos, conferències, exposicions, tallers i instal·lacions i, des del 1988, atorga biennalment el premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - premi Mies van der Rohe conjuntament amb la Comissió Europea. Els guanyadors de les successives edicions han estat: Alvaro Siza Vieira (1988), Norman Foster (1990), Esteve Bonell i Francesc Rius (1992), Nicholas Grimshaw (1994), Dominique Perrault (1996), Peter Zumthor (1998), Rafael Moneo (2001), Zaha Hadid (2003), O.M.A. (2005), Emilio Tuñón i Luis Moreno García-Mansilla (2007), Snøhetta (2009), David Chipperfield i Julian Harrap (2011), Henning Larsen Henning Larsen (2013), Jacopo Barozzi i Alberto Fernández Veiga (2015), XVW Architectuur (2017) i Anne Lacaton, Christophe Vassal, Frédéric Druot i Christophe Hutin (2019).
L’any 2019 la Fundació creà la beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura en memòria d’aquesta dissenyadora i interiorista alemanya, companya de Mies van der Rohe, amb qui va col·laborar especialment en el pavelló alemany de l’Exposició del 1929 com a directora artística (bé que l’edifici ha restat identificat posteriorment només amb l’arquitecte).