Psicòleg nord-americà. Graduat a la Universitat de Harvard, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica, la seva recerca s’ha centrat en els processos cognitius i en l’adquisició i l’ús de símbols en infants normals o amb capacitats superiors, d’una banda, i en adults que han sofert danys cerebrals, de l’altra, recerca que du a terme des del 1967 al capdavant del Projecte Zero, format per un equip d’especialistes. La seva tesi principal sosté que, contràriament a les concepcions de la intel·ligència com un tot, coexisteixen en l’individu diversos tipus d’intel·ligènca (teoria de les intel·ligències múltiples) de les quals Gardner en distingeix almenys vuit.
A mitjan dècada dels anys noranta impulsà el Goodwork Project, dedicat a identificar les pràctiques que condueixen a l’excel·lència tant en els rendiments i la qualitat del treball com en la satisfacció del treballador amb la seva feina i el seu entorn. És autor d’una vintena de llibres, d’entre els quals cal citar Man and Men: Social Psychology as Social Science (1970), The Arts and Human Development (1973), Art, Mind, and Brain: A Cognitive Approach to Creativity (1982), Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences (1983), To Open Minds: Chinese Clues to the Dilemma of Contemporary Education (1989), Intelligence Reframed (1999), The Disciplined Mind: Beyond Facts And Standardized Tests, (2000), Five Minds for the Future (2007).
Ha rebut diversos guardons, entre els quals cal esmentar el premi de les fundacions MacArthur (1981), el Guggenheim (2000) i el Príncep d’Astúries de les ciències socials (2011).