L’any 1933 publicà la seva primera novel·la, Das Leben geht Weiter (‘La vida segueix’, 1933), sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial. A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina. El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich (1941) i participà en la resistència.
Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats. Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà. Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països Baixos, on residí fins al final de la seva vida. Amb el material recollit a partir de l’experiència dels infants que visità després del 1945, l’any 1992 publicà un important estudi sobre els traumes psicològics en els orfes de guerra, que també li serví per a l’elaboració de la seva obra literària, centrada en l’antisemitisme durant la Segona Guerra Mundial.
De la seva obra (part de la qual està escrita en neerlandès), que inclou narrativa, assaig i poemes, sobresurten les novel·les Komödie in Moll (‘Comèdia en to menor’, 1947) i Die Tod des Widersachers (‘La mort de l’adversari’, 1959), i les memòries Da steht mein Hause (‘Allà hi ha casa meva’, 2011). Tot i rebre importants guardons, entre els quals cal esmentar el premi Johann-Heinrich-Merckx de crítica i assaig (2005) i la Medalla Moses Mendelssohn (2007), el reconeixement a la seva obra li arribà molt al final de la seva vida, sobretot a partir de les traduccions a l’anglès i, especialment, als EUA.