i Ollanta Moisés Humala Tasso | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ollanta Moisés Humala Tasso

Política
Ollanta Humala, esquerra, amb el president de l’Equador, Rafael Correa
© Presidencia de la República del Ecuador
ciències polítiques polít
Militar i polític peruà.
Lima, 26 de juny de 1962

Fill d’Isaac Humala, dirigent del moviment indigenista i nacionalista conegut com a etnocacerisme, l’any 1982 s’incorporà a l’acadèmia militar de los Chorrillos, i l’any següent a l’Escola Militar Americana, patrocinada pels EUA. L’any 1991, amb el grau de capità, fou destinat a la lluita contra la guerrilla de Sendero Luminoso i la seva actuació en aquest conflicte fou qüestionada.

Juntament amb el seu germà Antauro, l’octubre del 2000 fou un dels caps militars que es revoltà contra el president Alberto Fujimori, bé que posteriorment fou amnistiat. Després d’uns mesos com a agregat militar a l’estranger, els dos anys següents estudià ciències polítiques i dret a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú i a la Sorbona. L’any 2004 es retirà de l’exèrcit, i el mateix any el seu germà protagonitzà un nou intent de cop d’estat.

L’any següent fundà el Partit Nacionalista del Perú (PNP), partit d’esquerra nacionalista al qual hom ha vist afinitats amb l’ideari del president veneçolà Hugo Chávez. Malgrat ser derrotat a les eleccions presidencials del 2006, l’estret marge de la victòria del seu rival, el liberal Alan García, li donà una gran projecció. En les eleccions del juny del 2011 obtingué la victòria enfront de la candidata liberal Keiko Fujimori, filla de l’expresident. El mes següent fou investit a la presidència. Malgrat un discurs esquerranista pròxim als governs de l'Equador, Bolívia i Veneçuela, en accedir al càrrec mantingué un perfil baix i moderat. En general, el seu mandat fou considerat menys corrupte que les anteriors presidències. Mantingué els litigis territorials amb Xile i intentà contenir l’augment del narcotràfic. Hagué de fer front a la inestabilitat en el govern (sis primers ministres en menys de tres anys). L’any 2014 denegà la petició d’indult a Fujimori. Després de complir el mandat presidencial únic constitucionalment estipulat fou succeït pel financer i antic executiu del Banc Mundial Pedro Pablo Kuczynski. El juliol del 2017 un jutge dictà presó preventiva per a ell i la seva dona a causa de la presumpta implicació en el cas Oderbrecht, un afer de corrupció que afectava diversos estats de l’Amèrica Llatina.

Llegir més...