Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú (Partido Comunista del Perú - Bandra Roja) del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició. Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui. Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels camperols pobres.
Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars clandestins, i en les eleccions del 1980 sabotejà alguns col·legis electorals. El 1982 dugué a terme la primera acció important quan assaltà la presó d’Ayacucho i alliberà alguns dels seus militants. El Govern reaccionà amb contundència mitjançant la repressió sistemàtica, en la qual utilitzà l’exèrcit, fet que donà peu a una escalada de la violència a l’interior rural i en la qual se succeïren d’una part i de l’altra els assassinats sobre la població camperola, que inicialment havia mostrat un cert suport a la causa de l’organització. Des del 1983 atemptà també contra les ciutats i les infraestructures i el nombre de víctimes mortals en els atemptats cresqué i esdevingué cada cop més indiscriminat.
Practicà també l’extorsió, les represàlies i la tortura i s’enfrontà amb el grup guerriller Tupac Amaru. Al final de la dècada pràcticament tot l’espectre polític peruà condemnava les seves pràctiques i es mostrava partidari d’eliminar-lo. Per la seva banda, els camperols organitzaren escamots de defensa que el 1991 el president Alberto Fujimori legalitzà i reforçà. Fou també Fujimori el que obtingué millors resultats en la lluita contra Sendero Luminoso, accions que culminaren en la detenció d’Abimael Guzmán l’any 1992, bé que hom l’acusà de permetre excessos i violacions dels drets humans per part de les forces armades.
Acabat el mandat de Fujimori, l’any 2000 hom establí una Comissió de la Veritat i la Reconciliació sobre la violència al Perú al llarg de les dues dècades anteriors. Segons aquesta comissió, el nombre de morts directament atribuïbles a Sendero Luminoso durant aquest període fou de més de 31.000. Amb la captura de Guzmán, que fou processat i condemnat l’any 2006 a cadena perpètua, l’organització esdevingué residual, tot i que a la primera dècada del segle XXI ha perpetrat alguns atemptats aïllats, bé que greus (dinou morts en l’atac a un comboi militar l’any 2008). Al febrer del 2012 fou capturat el seu líder, Florindo Eleuterio Flores Hala, conegut per Camarada Artemio.