Graduat el 1970 per l’Institut de Tecnologia de Tòquio, treballà en una oficina de patents (1971-75). L’any 1980 obtingué l’acta de diputat per la Federació Socialista Democràtica. El 1996 fou ministre de Sanitat durant onze mesos en el govern de coalició del Partit Liberal Democràtic amb el Partit Democràtic (del qual formava part) i aconseguí un gran renom quan reconegué la responsabilitat del govern en casos de contagi del virus VHI per negligència els anys vuitanta i es disculpà públicament davant les víctimes.
En guanyar les eleccions el Partit Democràtic (2009), fou successivament ministre de Ciència i Tecnologia i Estratègia Nacional en el govern de Yukio Hatoyama i, des del gener del 2010, ministre d’Economia i, des del setembre, vice-primer ministre i ministre de Política Fiscal. En dimitir Hatoyama al juny, el succeí com a primer ministre.
Hagué de fer front al desastre provocat pel tsunami de l’11 de març de 2011, que provocà les fuites de material radioactiu a les centrals nuclears de Fukushima, i dictà mesures d’emergència nacional. Alguns aspectes de la seva gestió d’aquesta crisi foren molt controvertits. Tot i superar una moció de censura al juny, la seva popularitat no remuntà i poc després anuncià la intenció de dimitir els càrrecs de cap de govern i de partit després que fossin aprovades diverses mesures contra la catàstrofe promogudes per ell, decisió que feu efectiva al final d’agost. Fou substituït pel ministre de Finances Yoshihiko Noda.