i Jelena Georgjevna Bonner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jelena Georgjevna Bonner

ciències polítiques polít
Activista pels drets humans russa.
Merv, Turkmenistan, 15 de febrer de 1923 — Boston, Massachusetts, 18 de juny de 2011

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954. Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència. Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i col·laborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau (1975).

Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit aconseguí ser sotmesa a una operació als EUA. El 1976 fou cofundadora de l’organització dissident prodemocràtica Grup de Hèlsinki. Bandejat oficialment de Moscou per les autoritats soviètiques, el matrimoni Sakharov-Bonner no pogué tornar a la ciutat fins el 1986, gràcies a una ordre de Mikhail Gorbačov . Després de la mort del seu marit (1989), Bonner continuà la lluita pels drets humans a Rússia: a l’agost del 1991 s’oposà públicament a l’intent de cop d’estat i al setembre del 1993 donà suport al president Boris Jelcin contra la revolta dels diputats de la Duma.

Els anys següents denuncià públicament les massacres de Txetxènia i advocà pel dret d’autodeterminació dels diversos pobles de Rússia. Es pronuncià també contra l’antisemitisme i contra la solució de dos estats en el conflicte de l’Orient Mitjà. Al març del 2010 signà el manifest Putin se n'ha d’anar . Fou guardonada amb nombroses distincions, entre les quals destaquen el premi Hannah Arendt, de la ciutat de Bremen, i les fundacions Hannah Arendt i Heinrich Böll (2000),  la medalla Robert Schumann, de la Unió Europea (2001), i el National Endowment for Democracy dels EUA.

Llegir més...