Andreu Sotorra i Agramunt

(Reus, Baix Camp, 28 de juny de 1950)

Andreu Sotorra i Agramunt

Escriptor, activista i gestor cultural i periodista.

Periodisme

Resident a Barcelona, combina la literatura amb el periodisme escrit i radiofònic, especialment en el camp de la cultura, la crítica literària i el comentari: redactor del diari Avui, concretament de la secció de cultura i espectacles i especialitzat en l’àrea de teatre i en el suplement de cultura (literatura infantil i juvenil) en el 1989, col·laborador del setmanari El Temps (1987) i de les revistes Time Out Barcelona i Time Out Cultura (des del 2008) i crític teatral de Catalunya Cristiana (des del 1996). En el camp de la radiodifusió ha estat columnista, conductor de diversos programes magazine radiofònics a Ràdio Reus SER i altres mitjans de premsa (1968-87), col·laborador de Catalunya Ràdio en l’àrea de llibres (del 1990 al 1996) i, des del 1996, crític teatral de Ràdio Estel.

Des del 2001 és editor de les revistes digitals Bit de Cultura, dedicada a l’actualitat cultural; Cornabou, especialitzada en literatura infantil i juvenil; Estiraboli, revista digital d’humor; i dels butlletins digitals d’Escac Gabinet de Comunicació i d’Escornalbou Associació Cultural.

Activisme i gestió culturals

Ha exercit l’ensenyament per a infants i per a adults, i du a terme una intensa activitat com a participant i impulsor de nombroses iniciatives culturals: president d’Òmnium Cultural del Baix Camp (1976-86), fundador dels Premis Literaris Baix Camp (1980), posteriorment atorgats amb els noms d’Antoni de Bofarull (narrativa) i Gabriel Ferrater (poesia), i de la col·lecció literària “Escornalbou”, organitzador dels Simposis Juvenils, sobre diverses temàtiques socials, així com de diversos cicles de cinema en català i teatre per a infants i joves.

Fundà l’Associació Cultural Escornalbou i l’Escola de Català Escornalbou per a adults, mestres i llicenciats, en col·laboració amb altres institucions, principalment a la dècada dels anys vuitanta, etapa durant la qual va ser membre de la primera Junta Permanent de Català, de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1976-86).

Ha estat coordinador del I Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (la Seu d’Urgell, 1997) i també del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (Vilafranca del Penedès, 2001) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual és membre i ocupà el càrrec de secretari seneral de la junta directiva entre el 1999 i el 2001. Vinculats a l’AELC, fou impulsor i fundador aquest darrer any de tres premis: el Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere, el Premi dels Escriptors Catalans a la trajectòria i el Premi Aurora Díaz-Plaja a articles de divulgació de literatura infantil i juvenil, a més del portal web de l’associació i, en conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i altres associacions d’escriptors, l’Espai de Lletres, una plataforma per a la difusió de la literatura a la ciutat.

Membre associat del Centre Català del PEN Club (1997), ha format part del Consell Executiu i de la Junta de Govern del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CLIJ), de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 1995 al 2001, en el programa de foment de la lectura, Itineraris de Lectura, de la qual participa com a autor en centres d’ensenyament primari, secundari, formació d’adults i biblioteques. Entre el 2003 i el 2007 fou membre de la Comissió de Selecció  del Servei de Biblioteques de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona.

Obra literària

Ha publicat vint-i-cinc llibres en llengua catalana (fins el 2011), la majoria de novel·la breu i contes, alguns en constant reedició. Ha obtingut diversos premis literaris de narrativa curta i de novel·la. Ha estat traduït a l’italià, el castellà, el gallec i l’euskera. És pioner en la publicació en català de novel·les en suport digital. 

  • No s’hi invita particularment (1979). 
  • A l’ombra de la Saloquia (1981)
  • Ofici de conteste (1983) 
  • Carboni 14 (1986)
  • L’assassí viu a Bellvitge (1987)
  • Pell de llangardaix (1988)
  • Griot i Alda (1989)
  • On és Berna, Ilse? (1992)
  • El tren de la llet (1992)
  • Servei de protocol (1992)
  • El coronel de cala Gestell (1993)
  • El club dels caps rapats (1993)
  • Nyatiti, la filla del clan (1993)
  • La medalla (1993)
  • Alabatxitxau! (1993 )
  • Allò que Atlanta s’endugué (1993)
  • El violinista de secà (1993)
  • La primera foto (1994)
  • Lez dentz del Quel (1994)
  • La filla del ral·li (1995)
  • Bessons, gatons i polissons (1996)
  • Geganter i contrabandista (1996)
  • Castell de Nines (1998)
  • Kor de Parallamps (2003)
  • Els silencis de la Boca de la Mina (2007)

Premis

Ha obtingut prop d’una trentena de premis, entre els quals cal citar: 

  • Premi Cavall Fort de contes 1977 
  • Premi Recull 1979 per No s’hi invita particularment
  • Premi Cavall Fort de contes 1979
  • Premi Joaquim Ruyra 1982 per Ofici de conteste
  • Premi Joan Santamaria 1983 per On para ara?
  • Premi Marià Vayreda 1985 per Carboni 14
  • Premi Ediliber 1992 per El tren de la llet
  • Premi Lola Anglada 1992 per Nyatiti: la filla del clan
  • Premi Vaixell de Vapor 1992 per La medalla
  • Premi Ciutat de Mollerussa 1997, per Castell de nines
  • Premi Edebé 2003 per Kor de Parallamps
  • Premi Trajectòria del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves 2007 a l’obra crítica